caes
caes
Cada dona escull el seu mètode

Anticonceptius

Gaudeix de la teva sexualitat

Els mètodes anticonceptius

Els anticonceptius ens permeten gaudir de la sexualitat compartida evitant el risc d’un embaràs no previst. Cada dona decideix quin mètode li pot anar millor en els diferents moments de la vida, d’acord amb la nostra edat, la situació personal, el tipus i la freqüència de les relacions, les pròpies creences, etc., totes som diferents i no existeix un mètode ideal comú.
En el moment de triar un anticonceptiu és important conèixer les seves característiques (mecanisme d’acció, eficàcia, possibles efectes secundaris…) i sobretot saber utilitzar-lo correctament, per tal de prevenir embarassos no planificats i, en alguns casos, infeccions de transmissió sexual.

Mètodes

Hormonals: Píndola anticonceptiva, Anell vaginal, Pegat anticonceptiu, DIU hormonal, Injecció de progestagen, Implant hormonal.
De barrera: Preservatiu masculí i femení, Diafragma.
Mecànics: DIU (dispositiu intrauterí)
Quirúrgics: Lligadura de trompes, Dispositius intratubaris, Vasectomia.

Falsos mètodes anticonceptius
Espermicides

Moltes vegades es creen llegendes urbanes sobre remeis casolans o altres mètodes semblants per evitar l’embaràs. Heu de tenir clar el que no funciona per evitar un embaràs o una MTS.

Els més comuns:
> Postura concreta: mantenir relacions en qualsevol postura determinada mai evita ni l’embaràs ni les MTS si hi ha penetració.
> Rentat vaginal: ni el raig d’aigua i sabó ni de qualsevol altre líquid a la vagina té cap efecte anticonceptiu.
> Orinar després de les relacions: l’orina no passa per la vagina. Segueix existint el risc d’embaràs o d’infectar-se amb una MTS.
> La primera vegada no és perillosa: un altre fals mite. Si s’ha tingut la menstruació. Una noia pot quedar-se embarassada des del mateix instant en què hi ha penetració, sigui o no una primera vegada.
> Substituir el condó per un altre embolcall de plàstic: molt perillós, ja que pot tenir porus o trencar-se amb facilitat. No és un mètode que eviti res.
> La marxa enrere. Mai no protegeix contra les MTS, i a més és altament ineficient com a anticonceptiu.

Els espermicides són un tipus d’anticonceptius inclosos dins dels de barrera, que s’apliquen a l’interior de la vagina. S’aconsella que actuïn en combinació amb altres mètodes contraceptius, ja que per si sols no són prou fiables. L’home també els pot fer servir al costat del preservatiu masculí (de fet, alguns d’ells ja vénen lubricats amb espermicida).
Es poden presentar en diversos formats: cremes, òvuls o supositoris vaginals (similars als tampons), escumes (semblants a les d’afaitar), gels, esponges vaginals … Fins i tot hi ha una mena de teles o làmines (VCF en anglès) que es dissolen en entrar en contacte amb el coll uterí.

Mètodes anticonceptius

Saber-ne més

hormonals

Píldores, implants, pegats, injectables, anells vaginals.

Intrauterins

DIU, DIU hormonal.

Mètodes barrera

Preservatiu femení, Diafragma, Esponja vaginal (amb espermicida incorporat).
Preservatiu masculí.

Quirúrgics

Lligadura de trompes, Dispositiu intratubàric.
Vasectomia.

Naturals

Calendari Ogino, Temperatura basal, Control del moc cervical.

Assesorament anticonceptiu

Adolescència

Malgrat que el millor és assessorar-te, en el moment de decidir un mètode anticonceptiu s’ha de valorar sempre la importància de la “doble protecció”. La doble protecció consisteix a prevenir a la vegada els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual (ITS) inclòs el S.I.A. En aquest moment, el que es aconsellable com més efectiu és la combinació d’hormonals contraceptius, per evitar els embarassos, i del preservatiu contra les infeccions de transmissió sexual. Per tant es tracta de combinar l’ús de la píndola, els implants, els pegats, els injectables, els anells vaginals o el DIU hormonal amb el preservatiu.

Si l’anticoncepció hormonal funciona correctament (en el cas de la píndola si la presa és correcta, sense oblidar, amb els intervals que li va indicar el metge que li ha prescrit, i no hi ha interacció amb altres medicaments ni vòmits ni diarrea important) és un mètode contraceptiu molt segur (té menys d’un 1% de fracassos). Respecte al preservatiu és important saber que és l’únic mètode anticonceptiu que dóna una bona protecció enfront de les I.T.S. i el SIDA.

Els mètodes naturals poden semblar temptatives però cal tenir en compte que no recorren a ajudes artificials i es fonamenten en l’abstinència periodística. Es basa en la identificació del dia del cicle menstrual en què ovula la dona, millorant el coneixement i la comprensió dels ritmes biològics per regular o evitar l’embaràs. Hi ha tres mètodes comuns per esbrinar els dies perillosos: el mètode del calendari o d’Ogino, el de la temperatura basal i el d’inspecció del moc cervical. Tot i que pot dependre del mètode i del coneixement que es té d’ell, en general, l’eficàcia és del 94%. En resum, el risc d’aquests mètodes és elevat ja que es produeixen 6 embarassos per cada 100 dones en un any.

També cal saber que el coitus interruptus (també anomenat “marxa enrere”) no és un anticonceptiu ja que pot haver-hi embaràs amb la penetració, encara que no hi hagi ejaculació, ja que el penis segrega un líquid que pot contenir una petita quantitat d’espermatozoides. En aquest cas, encara que l’home retiri el penis de la vagina abans que es produeixi l’ejaculació, es pot produir l’embaràs. A més, no es protegeix contra les infeccions de transmissió sexual.

La píndola del dia després és un mètode d’emergència i no s’ha de fer servir com a mètode anticonceptiu habitual. La píndola del dia després (també anomenada contracepció d’emergència o contracepció post-coital) consisteix a prendre certes píndoles després d’un coit sense protecció, per prevenir l’embaràs. També es pot usar si es trenca el preservatiu o queda retingut a la vagina. L’anticoncepció d’emergència no és abortiva ja que no s’interromp un embaràs establert. Els seus possibles mecanismes d’actuació són desplaçar l’ovulació o dificultar la fecundació.

Les píndoles d’emergència s’han de començar a prendre preferentment abans que transcorrin 48 hores des del moment del coit de risc, si bé poden ser efectives si es prenen fins a 72 hores després de la relació. En cas de necessitat, s’ha de contactar el més aviat possible amb el ginecòleg, centre de planificació familiar o metge de capçalera per a que les reciten.