Malgrat que el millor és assessorar-te, en el moment de decidir un mètode anticonceptiu s’ha de valorar sempre la importància de la “doble protecció”. La doble protecció consisteix a prevenir a la vegada els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual (ITS) inclòs el S.I.A. En aquest moment, el que es aconsellable com més efectiu és la combinació d’hormonals contraceptius, per evitar els embarassos, i del preservatiu contra les infeccions de transmissió sexual. Per tant es tracta de combinar l’ús de la píndola, els implants, els pegats, els injectables, els anells vaginals o el DIU hormonal amb el preservatiu.
Si l’anticoncepció hormonal funciona correctament (en el cas de la píndola si la presa és correcta, sense oblidar, amb els intervals que li va indicar el metge que li ha prescrit, i no hi ha interacció amb altres medicaments ni vòmits ni diarrea important) és un mètode contraceptiu molt segur (té menys d’un 1% de fracassos). Respecte al preservatiu és important saber que és l’únic mètode anticonceptiu que dóna una bona protecció enfront de les I.T.S. i el SIDA.
Els mètodes naturals poden semblar temptatives però cal tenir en compte que no recorren a ajudes artificials i es fonamenten en l’abstinència periodística. Es basa en la identificació del dia del cicle menstrual en què ovula la dona, millorant el coneixement i la comprensió dels ritmes biològics per regular o evitar l’embaràs. Hi ha tres mètodes comuns per esbrinar els dies perillosos: el mètode del calendari o d’Ogino, el de la temperatura basal i el d’inspecció del moc cervical. Tot i que pot dependre del mètode i del coneixement que es té d’ell, en general, l’eficàcia és del 94%. En resum, el risc d’aquests mètodes és elevat ja que es produeixen 6 embarassos per cada 100 dones en un any.
També cal saber que el coitus interruptus (també anomenat “marxa enrere”) no és un anticonceptiu ja que pot haver-hi embaràs amb la penetració, encara que no hi hagi ejaculació, ja que el penis segrega un líquid que pot contenir una petita quantitat d’espermatozoides. En aquest cas, encara que l’home retiri el penis de la vagina abans que es produeixi l’ejaculació, es pot produir l’embaràs. A més, no es protegeix contra les infeccions de transmissió sexual.
La píndola del dia després és un mètode d’emergència i no s’ha de fer servir com a mètode anticonceptiu habitual. La píndola del dia després (també anomenada contracepció d’emergència o contracepció post-coital) consisteix a prendre certes píndoles després d’un coit sense protecció, per prevenir l’embaràs. També es pot usar si es trenca el preservatiu o queda retingut a la vagina. L’anticoncepció d’emergència no és abortiva ja que no s’interromp un embaràs establert. Els seus possibles mecanismes d’actuació són desplaçar l’ovulació o dificultar la fecundació.
Les píndoles d’emergència s’han de començar a prendre preferentment abans que transcorrin 48 hores des del moment del coit de risc, si bé poden ser efectives si es prenen fins a 72 hores després de la relació. En cas de necessitat, s’ha de contactar el més aviat possible amb el ginecòleg, centre de planificació familiar o metge de capçalera per a que les reciten.
