L’embaràs representa un canvi important en diversos aspectes de la vida de la dona i de la seva parella (en cas que en tingui). Suposa un repte que pot generar diferents estats emocionals, sentiments i percepcions segons l’experiència, les habilitats i la manera de ser de la persona. L’embaràs és un procés natural i convé que es visqui amb satisfacció i positivament.
Tot i això, l’embaràs, el part i el puerperi no són situacions exemptes de riscos. És per això que convé que la dona embarassada es faci els controls, les visites i les proves mínimes que s’estableixen de seguiment, així com que es doti de consells, coneixements i habilitats que la preparin per afrontar els canvis emocionals, físics i d’estil de vida. És recomanable que demaneu una primera visita abans de la segona falta.
Un cop descartades les anomalies amb l’ecografia del primer trimestre, el control que us faig a la setmana 20 ens permet, d’una banda, recalcular el risc establert si apareixen marcadors tardans i, de l’altra, descartar la presència d’anomalies morfològiques fetals menors o majors. En aquest moment de l’embaràs el desenvolupament i mida fetal hem permet una millor visualització, encara que no cal oblidar que algunes malformacions són d’aparició tardana o són indetectables mitjançant ecografia.
Planifica el teu embaràs amb seguretat
¿Et planteges quedar-te embarassada i vols assegurar-te que ho fas en les millors condicions de salut?
Vine i t’ajudaré a trobar el millor moment per aconseguir-ho. Una consulta abans de quedar-te embarassada té com a objectiu bàsic assessorar-te sobre les millors condicions i el teu millor moment.
T’assessoraré sobre els possibles problemes existents, per aconseguir les millors condicions per a l’embaràs i el moment del part.
De moment, si el teu pla és ser mare, pren nota d’algunes coses que hauries de tenir en compte: Suprimeix o redueix el consum de tabac i l’alcohol. No prenguis medicaments si tens un retard menstrual. Vacuna’t, si cal, contra el tètanus, hepatitis B i rubèola. Practica una activitat física adequada. Controla el teu pes i la teva dieta.
Et recomanem que vinguis a visitar-te si: Vols quedar embarassada en el curs d’un any. Tens antecedents obstètrics o reproductius amb complicacions (avortaments, nens amb defectes congènits). Tens risc de malaltia genètica o hereditària (antecedents personals o familiars). Tens alguna malaltia crònica.
El puerperi és el període que transcorre des del final del part fins a la recuperació dels òrgans genitals i la reaparició de la menstruació.
Sol durar entre 6 i 8 setmanes i es divideix en tres fases o etapes: el puerperi immediat (dues primeres hores després del part); el puerperi clínic (fins a l’alta de l’hospital), i, finalment, el puerperi tardà (des del final del puerperi clínic fins a la primera menstruació).
Són freqüents el cansament, els sentiments de tristesa, la sensació d’incapacitat de sentir-se bona mare. Durant aquest període poden aparèixer diverses molèsties: torçons (contraccions de l’úter per facilitar-ne la involució, que poden ser doloroses); augment de la temperatura corporal i calfreds després del part i al cap de dos o tres dies, coincidint amb la pujada definitiva de la llet; hemorràgia, la quantitat de la qual anirà disminuint a mesura que passin les hores; hemorroides causades pels esforços realitzats durant el treball del part, i clivelles al mugró al començament de la lactància.
Al final del puerperi és imprescindible una avaluació per comprovar que tot és correcte, i poder-te donar l’alta definitiva.
Durant les primeres setmanes d’embaràs no es veuen canvis al cos de la mare, tret dels pits, que solen augmentar de mida i estan més sensibles del habitual. Cap a la setmana dotze aproximadament, es pot notar l’úter si es palpa la paret abdominal. És a les 20 setmanes d’embaràs que el ventre ja es nota voluminós.
El creixement del nadó dependrà de l’estat nutritiu de la mare abans de l’embaràs. Si la mare tenia sobrepès, és normal que guanyi poc pes durant l’embaràs. Si la dieta és variada, el nadó naixerà amb el pes que li pertoqui.
De totes maneres, és important controlar el creixement del nadó mitjançant biometries ecogràfiques i fer proves per descartar que la mare no pateixi algun trastorn metabòlic, com ara diabetis o alteracions de la tiroide.
És possible determinar el sexe del nadó a partir de la setmana 14, amb l’ecografia.